El Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, l’Obra Social de Caixa Catalunya, el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) i la Universitat de Lleida (UdL), col.laboren per a potenciar la presència de l’espècie a Cataluya. Així doncs, les primeres 8 tortugues d’estany (5 femelles i 3 mascles) que formaran part del projecte de conservació de l’espècie a l’estany d’Ivars i Vila-Sana, han estat seleccionades a partir d’anàlisis genètics.
El fet que a la Península Ibèrica existeixin fins a 3 llinatges diferents de tortuga d’estany, fa que sigui imprescindible analitzar genèticament els exemplars que s’hagin d’utilitzar en projectes de conservació. Les diferencies a nivell morfomètric no són suficientment fiables per determinar els diferents orígens peninsulars de tortuga d’estany.
Per aquest motiu, les 20 tortugues adultes d’aquesta espècie residents al CRARC, van ser sotmeses a l’extracció d’una mostra de sang per tal de ser enviada a Alemanya, on l’investigador Uwe Fritz, autoritat en el camp de la genètica de quelonis aquàtics continentals, va procedir a la seva identificació.
Els resultats van evidenciar la presència dels haplotips*: V (8 exemplars), VI (10 exem.) i II (2 exem.). Així doncs, i tenint present la distribució geogràfica de cada un d’aquests haplotips, s’han triat les tortugues pertanyents a l’haplotip V, per a ser destinats al projecte de conservació de la tortuga d’estany a l’Estany d’Ivars i Vila-Sana. Aquest llinatge el trobem a Catalunya, País Valencià, sud de França, oest d’Itàlia, Illes Balears, Còrsega i Sardenya.
Els anàlisis van rebel·lar també, l’existència de dos individus originaris de la conca del riu Ter (haplotip II a). Aquesta troballa va ser comunicada als tècnics del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, donat que aquesta institució porta a terme un programa de conservació dels darrers exemplars d’aquest curs fluvial. Els dos exemplars seran lliurats properament al CRT per tal que puguin incloure’ls en el seu grup de reproducció. També seran lliurats al centre de recuperació de fauna salvatge GREFA de Madrid, els 10 exemplars determinats com haplotip VI, i per tant originaris bàsicament del centre oest peninsular.
La col.laboració entre els centres gestors de fauna es un fet habitual i necessari per tal de gestionar correctament la fauna salvatge, i en el cas dels quelonis es fa del tot imprescindible.
*L’ haplotip defineix el conjunt de gens que determinen els aspectes morfomètrics i fins i tot de comportament d’una espècie.
