Sardenya és una illa privilegiada pel que fa a la fauna herpetològica. Un total de 28 espècies poden ser vistes al seu territori. Algunes són molt abundants, com les sargantanes italianes (Podarcis sicula) o les sargantanes tirrenes (Podarcis tiliguerta), les dues de colors molt llampants. Altres però, com la petita sargantana endèmica de Sardenya i Còrsega, l’algiroides nan (Algyroides fitzingeri) és escassa i en regressió. Tanmateix però, podem trobar a l’illa de forma sorprenent quatre espècies de quelonis, tres terrestres, la tortuga grega (Testudo marginata), la mediterrània (Testudo hermanni hermanni) i la morisca (Testudo graeca graeca), i una aquàtica, la tortuga d’estany (Emys orbicularis). Una representació quasi total dels quelonis presents a la conca del mediterrani. Tanmateix, només la tortuga d’estany és considera no introduïda pel fet d’haver-ne trobat restes fòssils. Les tortugues terrestres es creu, foren portades a l’illa en temps preterits per Fenicis, Grecs o Etruscs. Posteriorment la seva permanència en aquests territori fou potenciat per frares franciscans, que destinaven a usos culinaris en temps de quaresma les tortugues.
Siguin quins siguin els seus orígens, hores d’ara, per sort, les tres especies de quelonis mediterrànies estan força ben representades a l’illa.
Aprofitant doncs aquest fet, i tenint present que el CRARC porta a terme des de fa quatre anys, un recull de mostres sanguínies per ser destinades a la caracterització genètica de les tortugues d’àmbit mediterrani, la direcció científica del Centre va viatjar a principis de maig a l’illa. Val a dir que, sense la col.laboració de l’entitat francesa “Le refuge des tortues” www.lerefugedestortues.fr/ i del seu director Jèrôme Maran que va facilitar les localitats on poder mostrejar cada una de les espècies, informació sense la que no s’haurien aconseguit els objectius. Aquest projecte s’està portant a terme amb la col.laboració del prestigiós investigador Salvador Carranza de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF).
L’expedició científica va comptar també, amb la col.laboració de l’herpetòleg Jorge Sánchez Balibrea del l’entitat ANSE (Múrcia) www.asociacionanse.org i Marcos Ferrández del Centre de Recuperació de Fauna d’Alacant, dos institucions especialment compromeses en la conservació de la tortuga morisca.