Participació del CRARC en les JORNADES TÈCNIQUES SOBRE LA CONSERVACIÓ DE LES TORTUGUES DE TERRA A ESPANYA

Els dies 21 i 22 maig 2010 van tenir lloc a la finca pública de Son Real (Mallorca) les Jornades Tècniques sobre Conservació de Tortugues terrestres a Espanya. En aquesta reunió, organitzada per la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat del Govern de les Illes Balears, van participar científics, representants d’ONG i tècnics adscrits a diverses administracions autonòmiques que van exposar aproximacions a l’estat de conservació de les poblacions autòctones de tortugues, d’aquelles que es consideren històriques, o de les que han estat introduïdes al llarg de les últimes dècades. També es va donar un repàs als avenços en els respectius programes de conservació, a les dificultats que segueixen sense resoldre i als nous problemes que han sorgit, amb propostes concretes per al futur.

 

 

 

La protecció legal, un major control del comerç i la protecció d’espais naturals han permès en els darrers decennis una evolució positiva en l’estat de conservació de diverses poblacions de tortugues a Espanya. Altres, com les de la tortuga mediterrània de l’Albera (l’última població natural ibèrica), i gairebé totes les de la tortuga mora del sud-est Ibèric i Mallorca, segueixen estant amenaçades i la seva continuïtat es veu seriosament compromesa. Els programes de reintroducció en Espais Protegits (Delta de l’Ebre, el Garraf, Serra del Montsant o Mondragó) es desenvolupen positivament o, en els casos de fase inicial (Serra d’Irta), tenen bones perspectives. La conservació de tortugues terrestres té un bon nivell de suport públic. Els escassos conflictes d’interessos entre les espècies Testudo graeca o Testudo hermanni i humans s’emmarquen en les possibles restriccions d’ús del territori (urbanístiques, agrícoles o forestals) que implica la seva conservació.

No obstant això, en el cas de les poblacions de tortuga del sud-est Ibèric la pèrdua d’hàbitat deguda a algunes d’aquestes causes ha superat en les últimes tres dècades el 20% de l’àrea ocupada per l’espècie, i han per això prendre mesures oportunes per pal·liar la pèrdua. Per evitar que puguin repetir casos com el descrit, s’han de dur a terme avaluacions periòdiques de cada població. Les conclusions d’aquestes avaluacions haurien integrar-se en els Llibres Vermells estatal i autonòmics, acompanyades de mesures precises que s’ajustin a les necessitats de cada cas, evitant en el possible que les propostes arribin a crear un rebuig generalitzat. També han sorgit nous problemes de conservació relacionats amb la importació il·legal d’exemplars (especialment des del Nord d’Àfrica) i la massificació dels Centres de Recuperació, que moltes vegades es veuen obligats a recollir gran quantitat d’exemplars sense una perspectiva clara de la seva destinació final. El risc sanitari associat a la rinitis i l’absència de control genètic dels exemplars són dues de les qüestions més preocupants associades a aquesta massificació dels centres.

 

El punt essencial per assegurar la conservació de les poblacions actuals passa per la preservació del seu hàbitat. La gestió de la càrrega depredador i la total eradicació de l’espoli també resulten fonamentals per a la conservació de les poblacions ibèriques de tortugues de terra. S’ha de donar una prioritat major i mesures de conservació més potents a les poblacions naturals d’ambdues espècies i a les que, per l’antiguitat de la introducció, es consideren poblacions històriques. L’aprovació de plans de recuperació o conservació és fonamental, per la qual cosa insta les CCAA que no disposen dels mateixos a escometre la redacció i tramitació. En el cas de les tortugues mores del sud-est ibèric, l’àrea de distribució es reparteix entre dues comunitats autònomes, els respectius plans hauran d’estar convenientment coordinats. També es considera prioritària la redacció de Plans de Gestió d’aquells Llocs d’Interès Comunitari en què les tortugues siguin objectiu de conservació.

Les translocacions, ben planificades, executades i amb seguiment a mig termini (de, almenys, deu anys, i amb exemplars marcats), es valoren com un instrument eficaç per incrementar el nombre de poblacions i consolidar els projectes de reintroducció o introducció de les dues espècies. S’evitaran, però, aquestes mesures en les poblacions de tortuga mediterrània de l’Albera (i en totes les poblacions naturals de tortugues de terra), el caràcter natural i relíctic determina l’elecció d’altres estratègies de conservació. En poblacions introduïdes s’han d’aplicar criteris més flexibles. Els exemplars recollits i generats en aquelles poblacions en bon estat i que no requereixen reforços (com la de Menorca), així com tots aquells exemplars generats en programes de cria en captivitat han de dirigir-se a projectes que ofereixin garanties de viabilitat, com els que ja es estan duent a terme a la Serra d’Irta amb exemplars procedents de Balears. En aquest sentit s’anima a les administracions responsables en la conservació de les dues espècies a prendre un paper actiu en la gestió dels exemplars disponibles. Les diferències genètiques menors detectades en el si de poblacions introduïdes, com la de Menorca, no justifiquen restriccions als programes de translocació. Són necessàries mesures (informatives i de control eficaç) contra la importació de tortugues mores des del nord d’Àfrica, en col.laboració amb les autoritats d’Algèria i el Marroc, establint un destí per als decomissos convenientment protocol, humanitari i compatible amb la conservació de les poblacions silvestres. Per a això, es requereix el suport del Ministeri de Medi Ambient.

 

La participació pública i la col.laboració d’ONGs i de herpetòlegs aficionats en els programes de conservació ha de considerar-se una opció positiva, almenys en les poblacions de Testudo graeca de Mallorca i en les de T. hermanni. Les activitats d’aquests col·lectius s’han d’integrar en programes concrets de conservació. En aquest sentit, la creació de xarxes de criadors autoritzats, com les existents a Catalunya o Balears, pot ser útil en els programes de conservació. S’han de resoldre els problemes de massificació dels Centres de Recuperació, establint protocols d’actuació davant qüestions com ara la cria en captivitat, les tortugues requisades o els exemplars malalts, sense descartar propostes imaginatives que permetin la supervivència d’aquests espècimens, i sense que afectin les poblacions naturals o introduïdes.

 

Els participants es constitueixen en grup de treball permanent per a la coordinació i intercanvi d’experiències entre projectes i qualsevol iniciativa a favor d’aquest grup zoològic. El grup queda obert a altres entitats, oficials i privades, interessades en la conservació de tortugues terrestres. Inicialment, funcionarà amb mitjans electrònics (Correu de contacte jaoliver@dgcapea.caib.es), i no es considera necessària la seva constitució formal en aquesta fase. El desenvolupament i validesa de les propostes formulades s’analitzarà en una futura reunió que podria ser convenient convocar en el termini de dos anys.

 

 

  Participants a les Jornades i membres del grup de treball

 

–        Ana C. Andreu (Estación Biológica de Doñana – CSIC)

–        Albert Bertolero (Departament d’Ecologia Universitat de Barcelona)

–        Joan Budó, Xavier Capalleras i Albert Vilardell (Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera)

–        Marcos Ferrández-Sempere (Servicio de Biodiversidad de la Consellería de Medi Ambient, Urbanisme i Habitatge, Generalitat Valenciana)

–        Juan Carlos Malmierca (Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, Govern de les Illes Balears)

–        Cristòfol Mascarò (GOB-Menorca)

–        José Antonio Mateo (Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, Govern de les Illes Balears).

–        Joan Mayol (Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, Govern de les Illes Balears).

–        Miguel Ángel Monsalve (VAERSA – Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda. Generalitat Valenciana).

–        Mª del Carmen Muñoz Muñoz (Espais de Natura Balear, Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, Govern de les Illes Balears).

–        Joan Oliver (Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, Govern de les Illes Balears).

–        Lluis Parpal (Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears).

–        Samuel Pinya (Associació per l’Estudi de la Natura).

 s. pinya@aen.cat.
– Pedro Pons Sabater (GOB-Menorca),
peredescalapets@terra.es
– Joaquim Soler (Centre de Recuperació d’Amfibis i Reptils de Catalunya)
crarc_comam@hotmail.com
– Jorge Sánchez-Balibrea (Asociación de Naturalistas del Sureste)
araar@asociacionanse.org
– Aina Serra (GOB-Menorca)
aserra@gobmenorca.com
– Mercé Vilalta (VAERSA – Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda. Generalitat Valenciana)
mervivi@hotmail.com