Un cop més, l’alliberament de fauna exòtica pot comprometre la supervivència de les espècies autòctones. Un nou episodi d’una espècie no pròpia, alliberada per algun ciutadà que la mantenia com a mascota.
En aquest cas es tracta d’un tritó (amfibi urodel) del gènere Ommatotriton. Sembla ser, tot i que cal un anàlisi més exhaustiu dels exemplars, que inclouria inclús un anàlisi radiològic dels individus; que podria tractar-se de l’espècie Ommatotriton ophyticus. Antigament l’espècie era descrita com una subespècie de Triturus vittatus (Triturus vittatus ophryticus). Aquest tritó és originari de Turquia, Armènia, Geòrgia, i Rússia.
Segons “amphibiaweb” “(Durant la dècada de 1990, la recollida periòdica, i el comerç il·legal de tritons adults per a ser mantinguts pels aficionats a la terrariofilia, va plantejar una seria amenaça a l’espècie. Aquesta espècie es ven regularment en algunes grans ciutats de l’antiga Unió Soviètica, i sovint es exportat a l’estranger)”
Els 24 tritons adults (17 mascles i 7 femelles) ingressats al CRARC el dia 18 de maig, van ser instal·lats en aquaris de quarantena. Un dia després, el 19, les femelles ja van dipositar ous a les fulles de les plantes aquàtiques. Els mascles feien les conductes de festeig a les femelles, i l’aquari era ple d’activitat reproductora. No cal dir que varem entendre ràpidament, que els tritons exòtics fa temps que deuen reproduir-se en llibertat a Catalunya, en algunes basses de la Serra de Busa. Corroborem així doncs, les apreciacions fetes pels seus descobridors.
A continuació reproduïm la nota de premsa que el
Grup Natura del Solsonès va fer arribar a diferents mitjans de comunicació.
Tritons exòtics a la serra de Busa
El passat 7 de maig, un membre del Grup Natura del Solsonès detectà, en una bassa al pla de Busa, almenys cinc exemplars de tritó. Amb l’esperança de retrobar el tritó verd (Triturus marmoratus), citat a la mateixa serra els anys vuitanta i no tornat a veure des d’aleshores, la sorpresa va ser majúscula quan, capturat un exemplar, va advertir que no es tractava d’aquesta espècie autòctona.
Començà d’aquesta manera una cerca en guies de fauna i pàgines d’internet: l’exemplar capturat no semblava correspondre ni al tritó verd, ni al palmat (Lissotriton helveticus) ni a cap espècie ibèrica ni de la regió europea occidental. Es va començar a especular amb que es tractés d’una espècie al·lòctona (exòtica, que es troba en un indret diferent del de procedència). Després de consultar-ho amb varis experts, es va concloure que es tractava d’una espècie de tritó (Ommatotriton vittatus), pròpia de la regió de Turquia i països veïns.
La pregunta és òbvia: com ha arribat aquesta espècie a la nostra comarca? Tenint en compte que la seva àrea de distribució original es troba a milers de quilòmetres, i que és obvi que no ha arribat de forma natural fins a la serra de Busa, sembla bastant clar que es fruit d’una introducció. S’ha indagat sobre l’espècie, i hem descobert que es tracta d’una espècie comercial, apreciada per alguns amants de l’aquarofília degut a l’espectacularitat dels colors que presenta el mascle. Es pot comprar en algunes botigues com a mascota. S’especula que algú va alliberar alguns exemplars a la zona (perquè no els volia, perquè no els podia mantenir…) i aquests s’han adaptat perfectament al seu nou hàbitat.
L’adaptació d’aquests tritons a la seva nova casa va més enllà de la supervivència dels exemplars. El dissabte dia 15 d’aquest mes es va tornar a la zona, i tres membres del GNS (D.Guixé, F.Fontelles i D.Villero) varem intentar veure quin era l’estat real de l’espècie a la zona. La desil·lusió no podia ser més gran quan, amb l’ajut de salabrets, es va aconseguir retirar 21 mascles i 10 femelles de la mateixa bassa on, una setmana abans, s’havia fet la descoberta de la nova espècie. Però l’actuació no podia ser més decebedora: a part de l’elevat nombre d’exemplars, també es trobaren evidències més que manifestes de què l’espècie s’està reproduint a la zona. Mascles en zel, femelles amb signes clars de portar ous a la panxa, i fins i tot ous enganxats en algues, que fan pensar que l’espècie ja fa cert temps que s’ha establert a la bassa. I per acabar-ho d’adobar també es capturà també un exemplar mascle en una altra bassa pròxima, fet que reforça la idea que l’espècie ja fa temps que va ser alliberada i dóna pistes del potencial expansiu de l’espècie en un futur, amb conseqüències incertes per a les comunitats naturals de la Serra de Busa.
El món actual ens deixa regularment exemples de com espècies noves, provinents dels indrets més variats del món, es poden assentar a una nova àrea, amb efectes nefastos sobre la fauna i la flora autòctones (competència i desplaçament d’espècies autòctones, hibridació, introducció de malalties, etc.). Es desconeix quin és i quin serà l’efecte d’aquesta nova espècie a la nostra comarca. Fins i tot sembla, en aquests moments, de difícil eradicació. El que s’intueix com un acte de bona fe per part d’alguna persona, pensant que en aquella nova llar la seva mascota viurà millor, pot acabar esdevenint un problema per a la fauna que ocupa aquells indrets de forma natural. Hem de prendre tots consciència d’aquest fet, i evitar sempre dur a terme actes d’aquest tipus (per molt que ens sembli que pugui ser bo per la mascota que tan apreciem). Ha d’existir un gran coneixement per part dels compradors abans d’adquirir qualsevol animal de companyia. Existeixen molts centres que acolliran aquests animals que ja no podem/sabem mantenir, i hi ha molta informació a la xarxa de com fer-ho. Un petit acte nostre pot tenir efectes en tota una comunitat de plantes i animals, per molt que es faci en motiu d’una millor vida per a la nostra mascota.
Pel que fa a la població de tritons exòtics introduïda a la serra de Busa, en endavant el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural se’n farà càrrec. En aquest sentit, qualsevol informació que es pugui proporcionar sobre la seva procedència d’aquests exemplars i quan van ser alliberats a Busa pot ser de gran utilitat per orientar les mesures de gestió d’aquesta població. En aquest sentit, adreçar-se al Grup de Natura del Solsonès (http: //www.lacetans.org/gns) o bé directament al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
Ferran Fontelles